top of page
logotipo Optica Visió

Microscopi

Gràfic de funcionament d´un microscopi

El microscopi va ser inventat al segle XVII. En el seu disseny més bàsic, està format per un objectiu i un ocular.

L´objecte a observar es col-loca a prop del focus de l´objectiu, ampliant la imatge, que alhora també serà magnificada per l´ocular. 

En els microscopis, hi sol haver diversos objectius muntats en un revòlver giratori. Les potències més habituals van de 5x a 100x. També, és usual poder intercanviar els oculars. Les potències més normals són de 5x i 10x, però poden arribar a 15x i 20x. 

La potència total d´un microscopi s´obté de multiplicar la potència de l´objectiu i de l´ocular. L´augment màxim d´un microscopi òptic és de 1500x o 200 nm de resolució. Aquests límits són deguts a la  difracció de la llum.

Hi ha dues categories principals de microscopis:

a- Microscopi clàssic: és per estudiar mostres microscòpiques. L´objecte està quasi tocant a l´objectiu. La llum passa a través de la mostra. Grans augments. 

b- Microscopi estereoscòpic: és per estudiar mostres més grans. L´objecte està bastant separat de l´objectiu. La llum es reflecteix en la mostra. Pocs augments. Hi ha dos oculars per poder tenir una visió en tres dimensions.

bottom of page