BAIXA VISIÓ

La baixa visió és aquella limitació funcional dels ulls o del sistema visual que es manifesta com a agudesa visual o sensibilitat al contrast reduïts, pèrdua del camp visual, fotofòbia intensa, visió doble, distorsió visual o una combinació de les anteriors. Una persona presenta baixa visió quan té una agudesa visual per sota del 30% o amb limitacions importants de camp visual.

​

L´origen pot ser congènit, hereditari o adquirit. Sol provocar problemes per a funcionar de manera autònoma, en les activitats quotidianes com llegir, conduir o reconèixer les cares de la gent. 

​

El pacient de baixa visió és aquella persona que ha passat una patologia que ha deixat una lesió permanent a la visió, no recuperable. El primer pas és l´acceptació d´aquest fet. El més normal és la insistència per a aconseguir veure com abans amb unes ulleres.

​

Superada aquesta etapa, el que s´ha de fer és aprofitar al màxim el reste de visió. En funció de l´objectiu fixat (llegir, mirar la televisió, ...) i de la causa de la patologia, la solució serà diferent. Així, si el problema és de visió de lluny, es fan ulleres o telescopis. Si és de prop, ulleres, microscopis, lupes de mà o de peu i llums. Si el problema és el contrast, es fan filtres especials i s´incideix en la il-luminació. Si és un problema de camp visual central, es fan ulleres magnificadores i s´ensenyen habilitats visuals. Si la dificultat està en el camp visual perifèric, es fan ulleres amb lents negatives, prismes, telescopis inversos, miralls i habilitats visuals.

​

​